Caràcter de l’arquitectura



La construcció d’edificis religiosos cristians una vegada conquistada Mallorca era un problema que devia ser resolt d’acord amb les situacions socials del moment. Com ja hem mencionat abans s’havia de buscar una arquitectura de construcció senzilla i de baix cost, de manera que poguera estendre’s per tota l’illa. Aquesta fórmula es va basar en la que utilitzaven les ordres mendicants.



​Emplaçament


La major part d’aquestes esglésies es van construir en llocs convenients per la seva situació. Muntanyes properes al nucli poblacional on es buscava per una part la vida de recolliment i espiritualitat, però sense estar massa allunyat dels grups poblacionals.



​Característiques generals


Sobrietat Representada per pesades proporcions, absència de triforis, tribunes i campanars que eren substituïts per senzilles espadanyes. De la mateixa manera presentava una simplicitat en les seves moltures i decoracions, aquesta última en ocasions absent, limitant la seva aparició a vegetals esquemàtics.
Estructura de nau única coberta amb una armadura de fusta i arcs transversals. Aquest tipus d’estructura era senzilla i resultava de baix cost, per la qual cosa seria freqüent a tota la conca occidental del Mediterrani durant els segles XIII-XIV adaptant-se a grans naus que no necessitaven un pis damunt.

​

​Material


Pedra calcària del tipus mes corrent i sense devastar per als murs.
Pedra de Santanyí abundant i fàcil de treballar, empleada per a suports, arcs, contraforts i espadanyes.
      Murs
          Carreus Regulars
      Mamposteria
          En ocasions sols apareixerà un sols tipus de mur en altres construccions s’utilitzarà la combinació d’ambos. Ex:
                -  San Pere de Escorca- Mamposteria
                - Pau de Castellitx- Mur de mamposteria reforçat per tires de  carreus regulars així com els cantons de l’edifici com en els  contraforts, dotant als        

                  murs d’una consistència i duració.

​

Planta 


Tipus saló irregular dividida amb dos trams  i sense diferenciació a la capçalera. El millor conservat es San Pere de Escorca ja que en les demés subsisteixen presents reformes de la seva primitiva estructura.
D’una sola nau la seva principal característica es la seva amplitud i la gran llum proporcionada per els seus arcs diafragma.
Manca d’absis hem de parlar de la capçalera que sol ser rectangular i sense diferenciació al exterior de l'edilici. A l'interior presentarien un petit nítxol amb funció de reliquiari en la part central del mur, element que no era freqüent en la arquitectura gòtica. 
Absència de contraforts. Els existents son producte de reformes posterior (Castellitx i Bellpuig).
Absència de campanar Ninguna d’aquestes esglésies presenta campanar, el qual es substituït per una senzilla espadanya. Aquesta solia estar situada als peus de l’església, amb excepció de San Miquel de Campanet que està situada a la capçalera. Es de petites dimensions, un sols arc apuntat i coberta per una teulada.
Coberta a doble vessant,  estava construïda en fusta o lloses de pedra calcària. Sempre sobre bigues de fusta i protegides per teules des de l’exterior. Allò més comú eren les cobertes de fusta sobre bigues (ninguna ha arribat fins als nostres dies, a Bellpuig es va cremar).
Portal  d’accés presenta un arc de mig punt amb dovelles  i se sol obrir bé en els peus de l’edifici (San Miquel de Campanet o la Pau de Castellitx) o en el lateral dret en el tram més proper als peus (Escorca o Bellpuig). Solen estar absents de decoració, encara que en ocasions trobem puntes de diamant(Castellitx, Bellpuig)
Presentaven porxo aquelles esglésies, les quals presentaven el seu accés per els peus de la mateixa, com succeeix a Castellitx, encara que no es conserva cap dels primitius. Pareix ser que aquestos eren de dimensions reduïdes i amb un entramat de canyes o bigues amb coberta de teules, que vindrien a substituir l’atri.

​

​Arcs i suports


Arcs apuntats del denominat tipus diafragma o perpany, de fàcil construcció i d’una amplària considerable, els arcs arranquen des del terra sense interrupcions (ex: santa Anna) o sobre pilastres adossades, arrancant d’una motllura como a Campanet o Castellitx.
Pilastres que faran el paper  de suport, les primeres sostindran els arcs de diafragma i les segones contaran amb basa i capitell.

​

​Vans


Pocs vans, els que hi trobem avui en dia son la gran majoria de reformes posteriors.
Finestres que s’obrin amb un arc de mig punt (San Pere de Escorca), botzinades  i de petites dimensions.
 

Decoració

Motius geomètrics. La decoració és mínima i els motius es repeteixen.
Punta de diamant és el motiu més abundant i decorà principalment bracalls, arquivoltes i rarament motllures (Castellitx presenta  aquest motius al portal d’accés així com als arranques de l’arc)
Motiu d'Escacs