MATERIAL I TÉCNICA: Arquitectura en pedra feta amb mamposteria i morter.

CRONOLOGÍA: Mitjans del Segle XIII, i reconstruïda en el segle XVI seguint l'estil gòtic.

MIDES: Ha estat ampliada.

SITUACIÓ: L’oratori de Sant Blai està situat a uns quatre quilòmetres de la vila de Campos, en una desviació de la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi haurem de girar a ma esquerra en el camí que ens marca la creu del terme de Sant Blai, si seguim recte arribarem a trobar l'església a ma esquerra.

ESTIL: Gòtic Primitiu, arquitectura de repoblament.

DESCRIPCIÓ: Quasi no hi ha restes de l'antiga església de repoblament. Només conserva la seva planta rectangular, al igual que la seva capçalera.
L'actual església de Sant Blai fou la primera seu de la parròquia de Campos. La bul·la d'Innocenci IV, de 1248 menciona aquesta parròquia amb el nom de Sancti Juliani de Campos, que en aquella època acollia la població dispersa dels voltants. La fundació de la vila de Campos a l'any 1300, determinà la construcció d'un nou temple parroquial en el solar que ocupa l'actual església de Sant Julià.
L'actual oratori de Sant Blai degué quedar abandonat, com es dedueix d'un document de finals del segle XIV, en que parla d'una part del sol "en lo qual fos antiguament la Sgleia antiga". Del segle XIII ens han arribat les voltes de canó de les habitacions del costat de la capçalera; també data d'aquesta època els murs de la capçalera i el disseny de la nau del temple. Durant el segle XVI  l'oratori fou reconstruït segons l'estil gòtic.
1. AMBIENTS: L'interior mostra una nau coberta per quatre voltes d'aresta que delimites els quatre trams, no originals. Un arc apuntat divideix la capçalera que també està coberta per una volta d'aresta amb una clau de volta on hi està representat San Blai. La sagristia es situa rere la capçalera. Las capelles laterals son quatre a cada costat, encara que no son originals, aquestes es troben entre els contraforts i es cobreixen per voltes d'aresta també.
2. COBERTA: Es defineix per la coberta a dos aiguavessos i l’espadanya.
3.  ELEMENTS CONSTRUCTIUS: La façana presenta un portal de mig punt amb dovelles, amb un òcul circular a la part superior; el portal es troba descentrat respecte l'eix central de la façana, encara que es troba centrada respecta la capçalera (podria ser que fos causat per una ampliació de la nau). Sobre l'òcul de la façana hi trobem tres obertures també amb forma d'arc de mig punt. A més s'hi observa perfectament les dues vessants de la coberta exterior. A la dreta de la façana hi ha una entrada amb arc de mig punt que dona accés directe al pati del lateral dret de l'església. En aquest pati hi ha l'actual entrada lateral, realitzada amb posterioritat i també s'hi pot veure un altre arc de mig punt de grans dimensions ara tapiat. Des d'aquest pati tenim accés a l'antic recinte del cementiri, que ara es un jardí de flora mediterrània. El mur lateral esquerra es llis. Per tot el perímetre de la teulada s'hi pot veure una filera de finestres quadrangulars que queden obertes deixant un espai entre les teulades i les voltes d'aresta. També, a l'exterior, hi podem veure l'espadanya amb un arc apuntat al damunt de la capçalera.
4. ORNAMENTS: La decoració que conserva només és troba a les motllures còncaves, més típiques del gòtic primitiu.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: bo
1. DETERIORAMENTS: No se'n veuen
2. PARTS AUSENTS: La veritat es que no es conserven les cobertes originals  i la capçalera també ha sofert bastants modificacions.
3. INTEGRITAD: A mitjans segle XV l’església quedà abandonada.  Durant el segle XVI l'oratori fou reconstruït seguint l'estil gòtic. A la visita pastoral del Bisbe de Vich i Manrique, el temple es trobava en obres, encara que s'oferia missa cada diumenge; la primera referència al nom de Sant Blai es d'aquesta data. Entre els anys 1989 i 1991 fou reformat, i es recuperaren diferents elements arquitectònics i ornamentals.
4. RESTAURACIONS: Entre els anys 1989 i 1991 fou reformada, i es recuperaren diferents elements arquitectònics i ornaments.
5. TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓN: No se'n coneixen.
6. PERILLS DE DEGRADACIÓ O DESTRUCCIÓ: No se’n coneixen

BIBLIOGRAFÍA:

- AD, Conventos y Monasterios de Mallorca. Historia, arte, cultura, Palma, J.J. de Olañeta, Editor ,1992.

- AD; Jaume III i les ordinacions de l’any 1300, Palma, Consell de Mallorca,2002.

- BERARD,J. Viaje a las Villas de Mallorca, Palma, Ajuntament de Palma, 1938 (1789).

- LLOMPART, G.; PALOU, J. M:, 1248-1998. Commemoració del 750è. Aniversari de la Bul·la del Papa Innocenci IV, cat. exp., Palma Consell de Mallorca-Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, 1999.

- MANOTE. M. R.; PALOU, J. M. L’escultura, a Mallorca gòtica, cat. Exp.; Barcelona-Palma, 1998.

- MUNAR, G., Los santuarios marianos de Mallorca, Palma, Imprenta SS. Corazones, 1968.

- PALOU, J. M.; Notas sobre la arquitectura religiosa de la colonización catalana en Mallorca (siglos XIII i XIV), Mayurca, 16, 1976, 221-262
-Reus i Mas; Ballester i Julià, M. La parroquia de Campos en el segle XIII. L’oratori de Sant Blai. Campos 1994

- TORRES, L., Naves cubiertas con armadura de madera sobre arcos perpiaños a partir del siglo XII, Archivo Español de Arte, 33, 1960, 19-43