MATERIAL I TÈCNICA: Arquitectura en pedra feta amb mamposteria i morter. (L’edifici està construït a base de pedra, la Coberta feta amb teules col·locades a dues vessants).

CRONOLOGÍA: Al  Segle XIII. Després de 1248 , ja que l’església no és citada a la bul·la d’Innocent IV. Antiga església parroquial d’Algaida.

SITUACIÓ: Situat casi a mig camí entre Algaida i el Puig de Randa,damunt una petita elevació de terreny.

ESTIL: Gòtic Primitiu, arquitectura de repoblament.

DESCRIPCIÓ:
1. AMBIENTS: Des de l'exterior es poden veure clarament diferenciats quatre ambients, primer la porxada, llavors la nau principal, llavors la capçalera i per acabar la sagristia.
       La capçalera forma un cos diferenciat amb el primer tram, ambdós afegits a la reforma de finals de s. XVII; sobresurten del cos primitiu per ser més baixos i estrets. En el costat dret sobresurt el cos de la sagristia, construïda a principis del s. XVIII; es regular, de planta rectangular i coberta per taulada. Apareixen dos contraforts, posteriors a la construcció primitiva, que consoliden l'arc diafragma de l'interior, aquests contraforts van servir com a punt de partida del mur de la sagristia. La porxada també es diferencia per  tenir la teulada a doble vessant més baixa que la de la nau original. L'accés a l'església es fa a través de l'entrada en forma d'arc de mig punt rebaixat d'aquesta estructura, situat al mur l'esquerra.
2. COBERTA : La coberta es amb teula a doble vessant, hi podem observar diferents altures que tradueixen a l'exterior la disposició interior.
3. MURS : Mamposteria combinat amb carreus de pedra regular que marquen les cantonades dels murs.
4. ELEMENTS CONSTRUCTIUS: A la porxada feta de mamposteria, hi trobam un arc de mig punt rebaixat amb motllures senzilles, que dona accés ala façana original de l'església, aquesta es un poc irregular, i en ella trobam la porta principal original al centre del mur. L'espadanya es troba sobre la porta d'accés original, sobre el vèrtex de la teulada. Està format per un arc ogival i cobert amb una teulada a doble vessant.
5. ORNAMENTS : La construcció te un petit òcul circula a la capçalera, centrat, fet a època barroca, i la porta d'accés principal, arc de mig punt amb dovelles decorades amb dues cenefes amb motiu de punta de diamant, a l'arquivolta i a les brancals. Son la única decoració exterior de l'edifici.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.
1. DETERIORAMENTS: Al ser un edifici molt poc utilitzat s'hi observa una falta de manteniment diari, no obstant no hi ha signes de deteriorament en les estructures arquitectòniques, només es veu un petit problema d'humitat a la paret esquerra de l'església original, probablement produïda per la gran quantitat de mates juxtaposades a la part exterior d'aquesta paret.
2. PARTS AUSENTS: en el segle XVII s'eleva l'alçada de la nau original i es refan els arcs diafragmes, llavors la coberta no es l'original, i els arcs diafragmes tampoc. També s'adhereix un absis nou, perdent la paret de la capçalera original.
3. INTEGRITAT: Com abans ja hem dit l'ampliació de la porxada del segle XVI, i l'annexió de l'absis i la sagristia en el segle XVII fan que les dimensions de multipliqui quasi per tres la superfície de l'edifici original. Fent que es perdin les característiques específiques d'aquesta tipologia d'edificis d'una sola nau dividida en dos trams per arcs diafragmes. També hem de recordar que l'alçada i els arcs diafragmes de la nau original no son del segle XIII, sinó del s. XVII.
4. RESTAURACIONS: No se'n coneixen.
5. TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓN: No se'n coneixen.
6. PERILLS DE DEGRADACIÓ O DESTRUCCIÓ: A la zona on està ubicat l'edifici està bastant resguardat de l'efecte negatiu que la pol·lució, produïda en els nuclis urbans, pugui produir en els materials constructius ( fum, gasos, etc...).  No obstant s'hi han produït alguns intents de robatori i algunes accions vandàliques, com la destrucció dels castells que hi ha sobre les columnes exterior que aguanten les portes d'accés al recinte.

BIBLIOGRAFIA:

- AD, Conventos y Monasterios de Mallorca. Historia, arte, cultura, Palma, J.J. de Olañeta, Editor ,1992.

- AD; Jaume III i les ordinacions de l’any 1300, Palma, Consell de Mallorca,2002.

- BERARD,J. Viaje a las Villas de Mallorca, Palma, Ajuntament de Palma, 1938 (1789).

- ESCANELLES BONAFÈ, M., Arquitectura religiosa a Inca i als seus voltants, Inca, Ajuntament d’Inca, 1991.

- LLOMPART, G.; PALOU, J.M:, 1248-1998. Commemoració del 750è. Aniversari de la Bul·la del Papa Innocenci IV, cat. exp., Palma Consell de Mallorca-Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, 1999.

- MANOTE. M. R.; PALOU, J. M. L’escultura, a Mallorca gòtica, cat. Exp.; Barcelona-Palma, 1998.

- MUNAR, G., Los santuarios marianos de Mallorca, Palma, Imprenta SS. Corazones, 1968.

- PALOU, J. M.; Notas sobre la arquitectura religiosa de la colonización catalana en Mallorca (siglos XIII i XIV), Mayurca, 16, 1976, 221-262

- TORRES, L., Naves cubiertas con armadura de madera sobre arcos perpiaños a partir del siglo XII, Archivo Español de Arte, 33, 1960, 19-43